PROCÉS de conservació-restauració (pas a pas i amb exemples)

Com ja hem vist anteriorment, tant la restauració com la customització d'un moble tenen com a objectiu comú recuperar la estabilitat i funció d'un moble. Tot i la diferència d'aspecte del seu resultat final, totes dues opcions s'ocupen de garantir la conservació de la peça i allargar la seva vida útil.

També hem vist que per intervenir en un moble no cal tenir grans habilitats manuals ni talents ocults, només requereix sentit comú, respectar uns criteris bàsics i seguir l'ordre del procés pas a pas.

Per a que tinguis clar aquest ordre a seguir, he fet aquest esquema simplificat del procés per a restaurar i per a customitzar. On veuràs perfectament quines passes tenen en comú i quines són les seves diferències. Més endavant aprofundirem en cada una de les etapes, quines són les patologies que trobarem en cada una d'elles i com solucionar-les.

Imprimeix-lo i penja'l en el teu espai de treball, et servirà de xuleta a la hora de fer la teva fitxa tècnica per a anar revisant i comprovant les possibles patologies que podries trobar i a la hora de posar-te mans a la obra!

Evidentment la teva peça pot presentar menys patologies de les descrites i per tant hauràs de fer un procés molt més curt, o donat que és un esquema simplificant, et pots trobar amb problemes que no hi apareixen, aquest serà el cas si la teva peça té altres materials, com marbre o daurats...

Però de moment, aquestes són les passes més habituals en el procés de restauració i de customització d'un moble de fusta:

Desmuntar: Sempre que sigui possible, desmuntarem la peça el màxim possible. Tot allò que es pugui treure com els calaixos o ales d'una taula, o que vagi cargolat o clavat, com miralls, tapes o annexes serà desmuntat per a poder treballar amb més comoditat i facilitar l'accés a tots els racons.

Aquelles peces desencaixades seran desmuntades i els seus encaixos netejats.

Desinfectar: Si tenim atac de corc, tractarem la peça amb un desinsectant químic. La manera d'aplicar-lo serà amb paletina (per a superfícies molt planes o fulloles com darreres o fondos de calaix o amb xeringuilla si hem de garantir una major penetració del producte. Embolicarem la peça de manera impermeable per a perllongar l'acció desinsectant i repetirem l'acció en almenys una ocasió una setmana més tard.

Consolidació de la fusta: En aquelles parts on l'atac de corc és tan intens que ha afectat a la estabilitat de la estructura, consolidarem i reforçarem la fusta amb un copolímer sintètic. Això es donarà en fustes més toves com faig, en zones on pateixen la humitat del terra com les potes o sòcols, o zones que pateixen més com tiradors o calaixos.

En forats especialment fondos, reomplirem abans amb escuradents i cola per tal de reforçar una mica la estructura de la fusta afeblida i evitar que la massilla minvi i quedi per sota del nivell de la xapa. Ho embotirem just fins a 1mm de la superfície, que acabarem amb la massilla o cera.

Estructura: Aquesta és la part on hem d'assegurar la estabilitat estructural de la peça. Podem trobar fractures, pèrdues de material, esquerdes, peces desencolades... Podem resoldre-les amb cola o ¨reforçant amb algun encaix artesanal o metxa prefabricada.

També intervencions anteriors com llistons clavats o encolats per reforçar una esquerda, etc.. que poden haver produït noves patologies En la majoria de casos mirarem de solucionar el problema original d'una manera més respectuosa i retirar la intervenció.

La desinfecció, les restauracions i reparacions de la estructura s'acostumen a fer abans de retirar l'acabat, per tal d'evitar tacar la fusta.

Reintegrar xapa: Per suposat, aquesta acció només és vàlida en aquelles peces xapades en fusta i no les de fusta massissa. Patologies que afecten la xapa són: pèrdua, esquerdes, bombolles, aixecaments.... En els casos en que ens convingui humitejar la zona, retirar l'acabat per tal de permeabilitzar la fusta.

Les que afecten l'aspecte de la xapa com taques o decoloracions es tractaran després de retirar l'acabat i tenir clara l'afectació de la xapa.

Retirar Acabat: En la majoria de casos la part més afectada de qualsevol peça és l'acabat, ja que pateix tota les agressions de l'entorn, el sol, la humitat, la erosió amb objectes, les taques de begudes, les neteges inapropiades abrasives o químiques, repintades i envernissades posteriors amb productes plàstics i poc adequats, etc...

Gairebé sempre triarem retirar l'acabat amb un procediment químic, amb decapant. Tot i ser un producte agressiu, del que haurem de protegir-nos adequadament, té el gran avantatge de respectar la pàtina i envelliment natural de la fusta. Cosa que el paper de vidre o altres intervencions mecàniques NO FAN.

Es pot donar el cas d'una peça en molt bon estat de conservació, o que ha estat restaurada pocs anys enrere, on el vernís ha perdut la lluentor i presenta bruticia i desgast superficial. En aquells acabats tradicionals com goma-laca i/o cera d'abelles

NO RETIRAREM l'acabat, sinó que només ens caldrà renovar les darreres capes de l'acabat, deixant la peça en perfecte estat. Es consideraria una operació de manteniment més que de restauració i és molt recomanable de fer cada 2 o 3 anys..

Massillar forats de corc: Una de les patologies més molestos per a nosaltres són els forats que l'insecte deixa a la superfície de la fusta, ja que donen un aspecte envellit i malalt al moble. Però al mateix temps hauríem d'estimar-los, ja que són la senyal de alarma que fa que siguem conscients que hi ha un problema de conservació en el moble.

Sempre els taparem, i no per una qüestió estètica (que també) com es podria pensar sinó per controlar possibles noves plagues. Si no els tapem, perfectament podria passar-nos desapercebut un nou atac.

*Una curiositat: en la restauració més conservativa emprada en museus, no es tapen els forats, ja que es consideren part de la història de la peça i tapar els forats seria incórrer en un fals històric. Argument perfectament vàlid en el seu context.

Per tapar els forats podem utilitzar massilles industrials ja preparades o fer-les nosaltres mateixes amb pigments, blanc d'Espanya i cola blanca, d'aquesta manera podrem ajustar el color el màxim possible al moble que estem treballant.

També podríem tapar els forats amb barretes de cera, que s'utilitzen més endavant del procés de restauració, exactament, just abans d'aplicar l'acabat, ja sigui goma-laca o cera.

Reintegrar color: Ja sigui per una pèrdua de color general per estar exposat al sol, o per igualar el color d'una xapa nova, o perquè l'acabat era un vernís amb color i en retirar-ho ha perdut el seu color origina

l i em volem mantenir... Tenyirem la fusta amb procediments tradicionals.

Això és amb anilines a l'aigua o a l'alcohol, que prepararem prèviament en solució i aplicarem amb paletina o preferiblement amb caps de cotó. Les anilines són productes tòxics, pel que utilitzarem mascareta de la pols durant la seva manipulació i guants durant l'aplicació.

Un cop sec, donat que la humitat del procés aixeca una mica la fibra de la fusta, brunyirem la superfície amb espart, això comprimirà les fibres de nou i també fixarà el color del tint.

Acabat: Un cop la estructura és estable, els forats de corc tapats, la xapa complerta i ben adherida, el color en forma i la fibra preparada, ja podem fer la última passa del procés de restauració:

L'acabat té la funció de tapar el porus de la fusta i protegir la fusta de la pols i desgast superficial, al mateix temps que donar intensitat i lluentor al color de la fusta.

En aquestes restauracions només considerarem els acabats tradicionals, ja sigui fets artesanalment o comprats ja preparats a drogueries especialitzades.

Netejar ferratges i muntar: Els tiradors i demés ferratges hauran de netejar-se i protegir-se en funció de quin metall són (ja ho veurem amb detall en el seu moment). Serà habitual que els cargols originals estiguin oxidats i molts d'ells hauran estat substituïts al llarg de la seva història. Podem aplicar-hi oli de vaselina o spray per a metalls oxidats, deixar-los una mica i eixugar-los detingudament.

Ja podem procedir al muntatge final de la peça. Sovint hem de canviar alguns dels cargols rovellats, posar alguna volandera (o sigui una arandela) per protegir la fusta o fregar els cargols amb cera d'espelma per tal de poder collar més suaument, també és el moment d'ajustar frontisses i demés ferratges... Però ja tens la peça llesta per la sessió de fotos que et farà feliç de veure i compartir amb els amics.

Tot l'esforç i feina feta ha valgut la pena per arribar a aquest resultat. Ara mira les fotos d'inici... Te'n fas creus del canvi (en molt positiu) que ha patit la peça. La enhorabona!