Repescant un article del 2015
Ahir, mentre consultava estadístiques del web, vaig retrobar a Google aquest article del diari ARA de fa més de 3 anys: "Recuperar la bellesa original d’un moble: Restaurar mobles demana tècnica i coneixements històrics i aplicar un criteri ètic que garanteixi el respecte a l’original." Pot semblar nostàlgia, però en realitat és reivindicació, perquè l'altre dia parlavem a classe amb les alumnes i me'n adono que encara som a l'inici del procés de conscienciar, educar i fer divulgació sobre la nostra feina, aixi que m'ha semblat totalment vigent i que valia la pena recuperar-lo. La Laura Moreu, restauradora propietària del Taller del Moble (amb qui comparteixo part de la formació a la escola EPSAR) ha publicat el llibre "Muebles Restauradores y Restauración" que pots adquirir al web de la editorial Laertes. On ens descriu les diferents tècniques de restauració que els especialistes d'avui utilitzen per conservar els mobles d'ahir. A més a més de nombrosos articles en revistes especialitzades, podeu consultar-los en el següent enllaç a seu web.
A l'article esmentat, la Laura Moreu fa unes reflexions molt encertades sobre la restauració de mobles antics que et recomano llegir en el context de l'article però que no em puc estar de citar aquí mateix:
“És més difícil restaurar un moble vell -explica Laura Moreu- que un moble molt antic, posem del segle XVIII, perquè aquests últims són de fustes nobles i estan molt ben construïts, i això fa que es puguin arreglar de manera molt més ortodoxa. En un moble antic sempre s’hi troben els mateixos materials: coles orgàniques, ceres i laques que permeten ser treballades"
Molt interessants també els testimonis d'algunes de les seves alumnes:
Begoña:; “Veig la restauració com una manera de fer créixer la pròpia autoestima. Quan veus que et vas posant reptes i els assoleixes, et sents molt bé”.
la Núria: “Amb els anys saps detectar quina peça val la pena. A primer cop d’ull ja sóc capaç d’imaginar-me com quedarà”
Poques vegades s'escriuen articles sobre el nostre ofici, i menys encara es dona veu als professionals, així que em vaig sorprendre molt quan un dia una servidora, va ser contactada pel diari per afegir un petit apart sobre el Reciclatge i la sostenibilitat de Recuperar mobles no tan antics, ni de tanta qualitat i que tenen més valor sentimental que econòmic. La veritat és que vaig mantenir una conversa totalment improvitzada i informal de la que em va meravellar que poguessin extreure el paràgarf coherent que més tard van publicar. Però suposo noies, que aqui rau la màgia d'un bon periodista. <3
_La restauradora Mercè Benavent és una ferma defensora de recuperar. “La restauració més tradicional té una part molt romàntica -explica-, per tota la història que té el moble. Però no sempre els mobles de la família són peces de gran qualitat que exigeixen i mereixen una restauració acadèmica. A vegades el valor d’una peça és purament sentimental, però no és del nostre estil o voldríem donar-li un altre aire més actual. És aleshores quan podem customitzar-los perquè quedin perfectes en el nou espai però conservant-ne l’autenticitat”, conclou._
Aquestes peces tot i que no siguin prou velles per tenir valor d'antiguitat o històric, sí poden tenir un valor estètic, o una qualitat tècnica que faci que mereixin que siguin restaurats. També trobarem mobles amb poc valor però molt interessants de recuperar, ja sigui per les seves formes clàssiques, perquè ens és molt pràctic o simplement perquè li tenim carinyo i què ens permetrà customitzar-lo amb total llibertat. Si t'interessa el tema, pots llegir més al respecte al post fent clic AQUÍ: Quan toca RESTAURAR o CUSTOMITZAR?
