Butlletí #15
Hola!
Vagi per endavant que avui no parlaré del meu present, sinó del meu passat. A vegades els passen coses als nostres amics que ens remouen experiències semblants viscudes i ens fan sentir més propers a ells. Voldríem amb totes les forces evitar-lis el que ha de venir, però no està a les nostres mans i l'únic que pots fer és acompanyar-los durant el camí igual que fan ells quan ho necessitem.
Mai t'ha passat que creies caminar per un camí i el senties segur i de sobte desapareixia sota els teus peus o per ser més exactes que no hi havia estat mai? Figuradament parlant, és clar, però la sensació és real, és un xoc saber que els teus sentits t'han enganyat, la teva percepció de la realitat ha estat alterada i veies coses que ara resulta que no hi eren? Bé, en realitat han estat altres persones les que t'han enganyat i t'han mentit, però a un nivell tan profund que no pots saber en quin moment van començar a fer-ho.
Potser no t'ha passat, a mi sí. I és desconcertant. Recordes els sil·logismes neperians de la lògica a filosofia? A<B i B>C, aleshores A>C?
Dons si la meva expectativa de futur es basa en el meu present.I el meu present és fals.El meu futur també és una mentida?
Imagina't com és la teva previsió de futur proper: la teva rutina setmanal: aixecar-se cada dia per anar a la feina, agafar el bus... els dimarts piscina, i els divendres anar a comprar... El cap de setmana vinent vindran aquells amics a casa, i tens entrades per anar al teatre el dia 8 del mes vinent... La previsió a mig plaç, seguiràs a la teva feina, potser hauràs aconseguit un trasllat a la feina o el teu fill podrà començar a entrenar amb els alevins...
Són petites coses o grans coses, no importa, el que es tracta és que són el que et fa sentir segur perquè les preveus, poden succeir o no però són la xarxa sobre la que trenes els altres esdeveniments de la teva vida menys programats o completament improvitzats. Ara imagina que la xarxa desapareix davant teu, que hi queda?
A mi em va passar amb 24 anys, una nit, a les 2 de la matinada del mes de novembre de sobte, en menys d'un segon el que jo creia que era el meu present i futur van desaparèixer. I davant meu el que va aparèixer va ser un abisme, un forat tan negre i profund que t'absorvia la mirada i el pensament. Era el no res i et puc assegurar que fa por. Molta por.
El meu cap no parava de fer voltes però era incapaç de pensar clarament... Recordo trobar-me al balcó unes hores més tard i no recordar haver sortit i mirar al carrer i sentir vertigen i no de l'alçada sinó del futur. Aleshores un únic pensament em va creuar el cap: CORRE! SURT!... Vaig anar a l'armari, em vaig calçar unes bambes, vaig baixar al carrer i, et prometo que és l'única vegada a la meva vida en que he corregut. No feia running, escapava.
Però saps què? va funcionar! Sembla que ocupar el meu cervell en gestionar el meu nivell d'oxigen i a coordinar unes meves cames no avesades a córrer el va fer sortir del remolí de pensaments on havia quedat atrapat. O potser va ser l'aire fred que se'm clavava als pulmons em feia sentir viva per dins. O la perspectiva d'adonar-me que el meu món arribava més enllà que les quatre parets on havia passat les darreres tres hores tractant d'entendre el que m'havia passat...
No ho sé, però alguna cosa, em va tornar a situar en el plano, em va donar consciència de seguir existint. Tornava a sentir el terra sota els meus peus i em movia endavant. Potser no sabia on acabaria arribant però podia veure el metre de terra davant meu on recolzaria el peu. I això no és poca cosa. De fet comparat amb l'abisme, és molt.
El temps ho posa tot en perspectiva i te n'adones que cada cop que caus t'aixeques més forta i més sàvia. M'agrada pensar que som en el lloc que som, perquè nosaltres mateixos ens hi hem fet arribar. Així que estic molt orgullosa d'haver sortit a córrer aquella nit com si em perseguissin els dimonis perquè ara, a dia d'avui, estic molt feliç de ser on sóc. I d'aquí un temps, la meva amiga també ho serà, jo ho sé i ella també. Perquè ella també és forta i sàvia. :*
POSTS DEL DIA (13/01/17)
A la hora de pintar un moble, no et passa que a vegades vols jugar una mica amb els colors, fer-lo més personal o aconseguir aquell rotllo provençal que has vist a totes les revistes de decoració?
L'ABC de la pintura decorativa et servirà per aprendre a dir pel seu nom les principals tècniques de pintura decorativa basades només en la pròpia pintura i en les diferents maneres d'aplicar-la i/o retirar-la. Ja veuràs que el ventall de possibilitats decoratives és gairebé infinit...
Encara vols pintar amb un simple rodet?
RESUM SETMANAL
EL passat dia 16, el Times New York Times va estar comentant en directe la exposició "ICÔNES DE L'ART MODERNE. LA COLLECTION CHTCHOUKINE" que estan fent a la Fondation Louis Vuitton a Paris que han perllongat fins el 5 de Març. Una peculiar visita guiada de la mà de la seva comissaria Anne Baldassari, tot un luxe.
Si com jo, no pots anar a paris en persona, potser et farà feliç mirar-la per un foradet del pany, o del Facebook, que al cap i a la fi és des d'on exercim d'espies una mica cada dia... Matisse, Picasso, Gauguin, Cezanne, Rousseau, Monet i Derain en tot el seu esplendor.
Quan parlem de peces de disseny fet amb materials sostenibles i reciclables que sostenen la economia de les petites comunitats creiem que descobrim la sopa d'all... Però així ha estat la feina dels milers d'artesans locals durant segles.
Res a inventar i molt a aprendre!
La Giocconda, dos pel preu d'una! L'interés per la obra de la Gioconda de Leonardo da Vinci no minva amb els anys. Al contrari, ja gairebé una icona del disseny pop, igual que Einstein treient la llengua, continua atreient l'atenció del públic, dels mitjant i també dels diners i del reconeixement mundial. Pascal Cotte diu que ha passat els darrers 10 anys usant una nova tecnologia per a analitzar pintures. Afirma que sota la pintura de la Mona Lisa hi ha trobat senyals d'un esboç anterior. La seva reconstrucció ens mostra una altra dona amb una mirada ben diferent de la que ens ha enamorat. També afirmen que aquestes són les faccions verdaderes de Lisa, dona de Francesco de il Giocondo de Firenze. Abans de res, haig de dir que el Louvre ha declinat fer cap comentari al respecte degut a que la persona que presenta aquesta nova teoria no forma part del seu equip científic. Trobaràs més informació a la web del BBC News, però jo, sense més coneixements dels que tinc, em limito a gaudir del documental i de la proposta com si d'una fàbula es tractés. Potser és cert potser no, però aqeusta pintura sempre dona que parlar..
"ALIKE" per Daniel Martínez Lara i Rafa Cano Mendez
Per a tots aquells que sentiem que la escola era una lenta, constant i progressiva pèrdua de color... <3 No et perdis la secció Making Of, a la web que han fet per promocionar aquest curtmetratge. Una delícia... Gràcies Laura!
Amb aquest butlletí setmanal m'agradaria que, poc a poc m'anessis coneixent, perquè el meu desig és que aquest blog sigui proper, petit i viu. Envia'm els teus suggeriments, idees, consells, crítiques, preguntes, el que sigui… estaré encantada de respondre't.
Entre totes farem que aquest projecte sigui més interessant cada dia.
Que tinguis molt bon final de setmana i fins dimecres vinent!
Mercè Benavent - La Picaflor Creativa
