L'ABC de la pintura decorativa

Per suposat quan pintem un moble podem utilitzar un rodet i aplicar la pintura de manera uniforme i perfectament llisa, i quedarà preciós, gairebé com si hagués estat pintat a pistola per un professional. Però... no et passa que a vegades vols jugar una mica, fer-lo més personal o aconseguir aquell rotllo provençal que has vist a totes les revistes de decoració?

Aquí és quan entra en acció la pintura decorativa i el seu exèrcit d'utensilis per aplicar la pintura, o per retirar-la: rodets, paletines, brotxes rodones, perrillos, de teixó, esponges, draps, vetejadors, rasquetes, pintes, bosses de plàstic, paper de diari, cinta de pintor.

No cal comentar com determina l'ambient d'una decoració la gamma de colors emprats. Si és una gamma harmònica de tons pastels, blancs, terres o pedra... O juga amb el contrast de colors intensos: vermell i verd, magenta i turquesa, esberginia i safrà...

Per altra banda aquestes tècniques poden utilitzar-se amb diferents tipus de pintures que per suposat també ens donaran resultats diferents, i a més a més podem donar-li's efectes finals amb pàtines i veladures...

Combinant tot el que hem dit, i sense entrar en les tècniques decoratives basades en aplicar altres materials sobre la superfície com daurats, platejats i altres pel·licules metàl·liques, stencils, transfers o decoupages que les deixarem per a un altre post, aconseguim un ventall de possibilitats decoratives gairebé infinit.

Encara vols pintar amb un simple rodet?

Per començar, aprendrem a dir pel seu nom les principals tècniques de pintura decorativa basades només en la pròpia pintura i en les diferents maneres d'aplicar-la i/o retirar-la:

- Decapé

És una manera d’aplicar la pintura que té com a finalitat imitar un “suposat envelliment natural de la peça”, desgastant zones concretes per a mostrar el color inferior, ja sigui pintant en un sol color i mostra la veta de la fusta o pintant en dos colors diferents i anant a buscar el de sota (com havíem comentat, també podríem utilitzar la capa de emprimació com a capa de color tenyint-la).

Ja fa molts anys que va entrar com a tendència i no sembla que perdi força. Tradicionalment utilitza tota la gamma de blancs i colors pastel, donant interiors provençals, amb materials naturals i colors harmònics, Tot i que cada cop agafa més força combinar un color blanc pur amb la fusta de color natural, potser més proper de les modes “nòrdiques”. Tot i així no tinguis por a experimentar amb qualsevol color i tons intensos, els resultat et sorprendrà per la força que té.

- Shabby-chic:

El shabby chic va arribar més tard i no és més que una variant del decape, potser més atrevida retirant les capes de pintures en zones més grans i podent utilitzar més colors i més intensos. Com a peça més “contrastada” es recomana per a una o un parell de peces d’una mateixa decoració, però no dubtis que crearà racons plens de personalitat i caliu. També s'utiltza per a designar tota una decoració d'ambient campestre o provençal.

- Taping

Es diu taping a pintar utilitzant la cinta de pintor per a crear reserves (zones que no van pintades). La cinta facilita els dissenys lineals, trames rectes o fragmentacions, on deixem veure la fusta vista o un altre cop un 2on color.

- Craquelat

Naturalment és un defecte d’assecatge que es produeix en alguns quadres, quan s’aplica una capa de pintura o de vernís d’assecatge més ràpid (per exemple acrílic) sobre una capa d’assecatge més lent (sintètic). La tècnica decorativa que imita aquest efecte reprodueix aquest procés o utilitza un producte anomenat mèdium craquelador, per a que la capa posterior es clivelli, també podem accelerar l’assecatge de la capa superior amb un assecador. És una difícil de tenir controlat el resultat final, ja que sempre existeix un factor sorpresa, però en gairebé tots els casos es produeixen efectes molt bonics.

És una tècnica amb molta personalitat especialment amb colors contrastats, pel que és perfecte per aplicar-la a objectes decoratius com caixes, marcs o quan volem que una única peça sigui el focus d'atenció.

- Esponjat, drapejat, arrossegat…

Diferents maneres d’aplicar la pintura deixant un dibuix o textura reconeixible. Com pots deduir usem esponges o draps pels primers i també pintes, paletines, vetejadors i qualsevol objecte que ens pugui interessar per la seva textura, tant per aplicar la pintura com per retirar-la. Així que només amb aquestes tècniques i les seves combinacions, abastarem ja un ventall immens de possibilitats.

Tècniques tradicionalment utilitzades en pintura mural per a generar textures que donin calidesa a un espai. Són les parents “pobres” de la tècnica de l’estuc venecià. Una tècnica complexa, laboriosa i per tant cara, que es fa utilitzant cal morta, pols de marbre, pigments i que s’endureix amb l’ajuda d’una planxa calenta que fa reaccionar la barreja, tancant el porus i deixant una superfície, setinada i molt resistent a la humitat. Molt adequat per a destacar panys concrets o per a crear un arrambador en un passadís llarg.

S’ha utilitzat també molt en mobles grans (sobretot en els 90s) per donar un aire rústic o provençal. Continuen molt vigents per a objecte decoratiu o moble petit, ja que aquestes tècniques són especialment interessants quan volem enriquir una peça recta i llisa.

Ja sé que en aquest moment sembla que només existeixi el chalkpaint, però en qualsevol cas són tècniques molt interessants de conèixer, que t'ajudaran a agafar “soltura” amb les brotxes i ampliaran els teus recursos plàstics. Quan més còmoda et trobis amb les teves "eines" més fàcil serà relaxar-se i crear crear mobles molt personals i originals.

Perquè a vegades no es tracta tant de recrear una peça que veiem en una botiga de tendència, sinó de plasmar la nostra personalitat i coneixements en un objecte quotidià.

I o sinó, què et sembla la obra de l'artista de graffitis Dudeman?