Butlletí #6


Hola!

Aquesta setmana he estat enfeinada i no he pogut estar per tot, ni per tots, ni per tothom... em sap greu, però penso que l'esforç està valent la pena per tota la feina que ha quedat enllestida.

Donat que sóc restauradora i no professora, he volgut preparar-me molt be el curs d'Iniciació a la restauració, que vam començar ahir al Centre Cultural Sant Josep, i sobretot he invertit molt de temps en escriure el dossier pels alumnes i que explica principalment quines són les passes a seguir en un procés de restauració (i part del de customització).

I estic tant orgullosa del resultat, que vull fer servir cada un dels capítols com a punt de partida per a un post del blog. El més interessant serà veure comprovar amb els alumnes del curs, què s'entén i que no i quines parts són més atractives... Un cop revisats i ampliats amb fotografies, tutorials i receptes, els publicaré per a tu. Així que puc dir que amb aquesta feina extra, he matat uns quants ocellets d'un sol tret.

Venint d'una picaflor aquesta expressió sona una mica estranya, no? :P

POST DEL DIA (9/11/16)

Aquesta setmana continuem amb la pintura chalkpaint: el tutorial per a fer la Recepta CHALKPAINT + carbonat càlcic.

Potser més conegut com a blanc d'Espanya, aquesta càrrega és més fina que la escaiola i ens donarà com a resultat una pintura més fina i suau. La seva major fluïdesa, ens donarà el seu millor resultat en acabats més moderns i vius, com podrien ser línies geomètriques, colors purs o bloc... però sense renunciar a l'acabat avellutat de la chalkpaint. A més podràs veure tres possibles acabats per aquesta pintura: natural, cera transparent i cera de color que usarem com a pàtina.

He aprofitat de pas per provar la mateixa pintura en dos suports ben diferents per comprovar l'adhesió de la pintura chalkpaint amb carbonat càlcic: una melamina setinada, però a tots els efectes impermeable, i un dm sense envernissar, molt porós. Comprovarem si és veritat que la chalkpaint ens permet pintar directament sense haver de preparar la superfície a pintar.

Exposició Marianne Breslauer (1927-1938).

Interessantíssima exposició fotogràfica de Marianne Breslauer (1927-1938). Composicions instintives i equilibrades que ens capturen el moment just. Retrats psicològics del seu cercle d'amistats en els últims temps de la República de Weimar. Una de les etapes més creatives i propenses a la innovació cultural de la història alemanya: Expressionisme, Dadaisme alemany, la Bauhaus.

A la pregunta "Com es pot reconèixer una bona presa? va respondre: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Exposició al MNAC fins el 29 de gener del 2017

Amb aquest butlletí setmanal m'agradaria que, poc a poc m'anessis coneixent, perquè el meu desig és que aquest blog sigui proper, petit i viu. Envia'm els teus suggeriments, idees, consells, crítiques, preguntes, el que sigui… estaré encantada de respondre't.

Entre totes farem que aquest projecte sigui més interessant cada dia.​

Que tinguis molt bon final de setmana i fins dimecres vinent!

Mercè Benavent - La Picaflor Creativa

  • Facebook icono social
  • Icono social Pinterest
  • Negro Twitter Icono
  • Icono social Instagram