D'ampolla de LLeixiu a Guineu
Diria que m'agrada el reciclatge, però si hi penso més a fons, me n'adono que el que realment m'agrada és treure profit d'una cosa per fer-ne un altre (a poder ser millor), no és el reciclatge, és l'aprofitament de les coses i la eficiència dels materials el que m'atreu del reciclatge. Això ho faig extensiu a casa, ja sigui cuinant amb les restes d'ahir o aprofitant un jersei per fer un coixí. O al taller, fabricant les meves pròpies pintures, construint mobles híbrids amb calaixos i potes desparellades al taller o buscant maneres de reciclar d'una manera creatuva. Trobar altres utilitats a les coses i allargar la seva vida útil, multiplica la seva eficiència. I això em fa feliç. Potser hauria de fer-me una samarreta amb aquesta frase amb tant poc de ganxo, oi?
En fi, al lío... Aquest exercici de reciclatge parteix d'unes ampolles de plàstic, usa materials supereconòmics com el paper de diari, la cola blanca o la escaiola... i tot plegat acaba sent una màscara decorativa molt ecològica i molt guilty-free (lliure de culpabilitat i crueltat animal).
Què més vols?
TUTORIAL MÀSCARA PLÀSTIC RECICLAT
Comencem, amb dues ampolles de plàstic, en aquest cas una de lleixiu Conejo i una de KH7, No faig propaganda, però ens interessa la forma i disseny d'aquests productes. Per suposat pots utilitzar altres marques i ampolles. Canviarà l'aspecte final, però el procés "tècnic" serà exactament igual!
Retallem l'ampolla de lleixiu transversalment en dues meitats simètriques, i per la meitat, usant les seves estries com a línia divisòria.
Amb les dues meitats superior construïm el "crani" de la guineu on les anelles són les conques dels ulls, les superposem i unim amb cinta de pintor.
Retallem la part inferior de l'ampolla de lleixiu en forma d'orelles i per l'altra banda usarem el bec de l'ampolla de KH7 com a musell, tap de rosca inclòs. Usem la cinta per a donar la forma i subjectar totes les parts al conjunt.
Folrarem amb cinta la totalitat de superfície la màscara per a facilitar el següent pas. Anvers i revers, més endavant veuràs el perquè ho fem així.
Com que no m'interessa la flexibilitat del plàstic perquè ens donaria problemes amb les capes rígides posteriors, recobrirem la estructura amb un paper maixé bàsic que a més a més servirà de llit per a la següent capa. Fixa't en que treballem el tap/nas per separat i mirarem que no s'hi posi material a la rosca per a que tot el temps mantingui la seva funció de roscar i desenroscar.
Diluïm cola blanca en aigua i estripem tires de paper de diari. Amb una paletina aplicarem la cola blanca per la superfície i anirem enganxant els trossets de paper de diari, un cop coberta tota la superfície, tornem a pinzellar ambla cola blanca. Per evitar contraccions, és important que cobrim amb el paper maixé tant l'anvers com el revers de la peça. Deixem assecar almenys 24h.
Com no m'agrada l'aspecte irregular de les figures de paper maixé, he decidit aplicar una capa de preparació (en imitació de la que s'utilitza tradicionalment en policromia sobre fusta) feta amb aigua, cola i escaiola.
L'aplicarem amb una paletina, un altre cop anvers i revers per evitar deformacions del suport. Si us fixeu, veureu que la orella dreta de la guineu s'ha retorçat una mica degut a les contraccions produïdes pel assecatge de la escaiola, no em molesta, perquè ho considero part de la peça, però haurem de tenir-ho en compte a la hora de treballar les peces primes de plàstic. El tap/nas per separat amb cura de no embrutar la rosca. Deixem assecar almenys 48h.
Polim amb paper de vidre gruixut i mitjà les imperfeccions i després l'acabem amb fi, per tal d'allisar la superfície perfectament. Amb un llapis hi dibuixem les línies que després perfilarem amb el color. Jo he preferit dibuixar-ho per garantir la simetria de la màscara.
En aquesta màscara, en que estava fent proves, he usat uns acrílics senzillets que tenia del Lidl i que han quedat prou be (però es podria millorar en el futur). Per suposat pots fer servir qualsevol tipus de pintures a l'aigua amb les que et sentis més còmoda: aquarel·les, temperes, esmalts a l'aigua, chalkpaint, pigments, etc...
Ja podem començar a donar color. Jo he començat per aplicar una capa de base de color blanc a tota la superfície que ha servit sobretot per tapar el porus de la escaiola i ens ajudarà a aplicar millor els altres colors. Com la pintura blanca no era gaire cobrent, no m'ha cobert les línies de llapis. Si uses una pintura de més qualitat o altres colors més foscos de base, et recomano que facis les línies de llapis després. Si vols colors més intensos, repeteix la capa de color, almenys en dues ocasions.
Pinta la guineu al teu gust, només recorda que la principal característica física de les representacions d'aquests animals és la meitat superior taronja i la inferior blanca, el nas i els ulls perfilats en negre carbó. Respectant això serà fàcil reconèixer aquest animal tan bonic i simpàtic (Inspira't AQUÍ)
I aquí tens un cop enllestida, la màscara feta d'ampolles de plàstic reciclades i altres materials força econòmics. Jo no sóc capaç de reconèixer-hi les ampolles, i tu? Be, a no ser que li desenrosquem el nas! ;D
OJO! Ja fa temps que tenia ganes d'ensenyar-vos aquest exercici de reciclatge, però com ha estat un experiment meu barrejant materials, volia estar segura de que a mig plaç no es crearien contraccions en el material flexible (plàstic) i conseqüentment esquerdes en el material rígid (escaiola). Així que l'he tingut un temps "en observació" a la espera que apareguessin possibles efectes secundaris. Aquesta màscara va ser feta l'estiu passat i fins ara s'ha estat a la saleta sense que hi aparegués cap problema. Si en el futur es produeix alguna fissura o esquerda, ja t'ho ho faria saber, però de moment sembla prou estable.
Superada la fase d'obra d'art efímera (no s'ha trencat ni desintegrat).... per ara la considerarem una peça de la exposició temporal de casa i ja veurem si perdura el suficient per a ser part de la col·lecció permanent... :P
