Butlletí #5
Hola!
Avui és un dimecres que té regust de dilluns, però amb l'avantatge de que serà una setmana molt curteta!
I parlant de dilluns, el vinent començarà el curs de "Iniciació a la Restauració" al C.C. de Sant Josep a L'Hospitalet, Ja he intercanviat alguns missatges amb els alumnes per veure quines peces portaran i quin material poden necessitar el primer dia. Quina il·lusió em fa!
Ara mateix no estic gens nerviosa, al contrari tinc moltes ganes de començar. Sorprenent, si tenim en compte que em fa vergonyeta parlar en públic. Així que suposarà un gran repte per a mi.
Però ho faré! Potser hi haurà algun entrebanc, una eina que falta, un cargol que es resisteix, nervis del moment, però... Ho faré! ;)
I després, ja aprendré del que hagi anat malament. I el següent dia anirà una mica millor. I així cada dia. I com que m'estimo molt la meva feina, acabaré transmetent aquest amor a les meves alumnes i amb una mica de sort alguna d'elles descobrirà una vocació desconeguda, tal i com em va passar a mi en un taller de Sarrià, ara fa 18 anys.
A la meva escola les nenes no feien manualitats sinó labors (!!!) i jo sempre suspenia, així que no semblava que tingués una especial habilitat manual. Jo mateixa havia deixat de dibuixar anys enrere perquè no creia que ho fes prou be, però ma mare va veure que feien un curset de restauració de mobles prop de casa i va insistir en que m'apuntés. I jo, sense ni saber perquè, hi vaig anar.
I mira, resulta que acariciar la fusta nua després d'haver-la decapat em va despertar unes sensacions tan intenses i càlides dins meu que, aquell curs, literalment va canviar la meva vida.
Retornar l'encant a aquell tamboret que sempre havia vist per casa coix i lletjot, em va fer sentir millor amb mi mateixa. Em va fer sentir poderosa perquè vaig descobrir que tenia la capacitat de canviar les coses, de veure la bellesa que tenien a dins i fer-les boniques de nou. Era una mica com curar-li'ls l'ànima.
I durant els anys següents, a mida que anava aprenent i restaurant mobles, suposo que he anat curant la meva ànima també.
POST DEL DIA (2/11/16)
Comencem amb el primer d'una tanda de 3 posts consecutius sobre la pintura Chalkpaint. És impossible que no hagis sentit a parla d'ella, ja que és la protagonista dels tutorials DIY i tallers de manualitats dels darrers anys.
Què és? Quina és la seva composició? Quins acabats i efectes puc aconseguir amb aquesta pintura? És cert que pots pintar sobre qualsevol superfície?... Tot allò que sempre vas voler preguntar sobre aquesta pintura i no vas mai gosar de fer! ;)
Ha conquerit els nostres cors perquè ens permet pintar directament sense haver de preparar la superfície a pintar, i dona un acabat antic i avellutat. tal i com s'havia hagut de fer amb les pintures de tota la vida. Característica que li dona tenir una major proporció de càrrega en la seva composició que li dona un gran poder d'adhesió. Més endavant aprofundirem en quant de veritat hi ha en aquesta promesa feliç.
Dissabte vam continuar amb la fitxa tècnica d'una peça que fem abans de començar a intervenir-la. Això sí, ara amb l'exemple pràctic de la Cosette, la licorera Napoleó III. T'atreveixes a conèixer les seves intimitats?
Moltes vegades, en aquest temps d'observació estudiant la peça fas descobriments que t'havien passat per alt durant el dia a dia, o en el moment de comprar la peça. En aquest cas, una de molt important: el que semblava una caixa normal era en origen una licorera amb les parets abatibles!
RESUM SETMANAL
Com diuen allò de "la basura de uno es el tesoro de otros?".
Dons aquest artista, ha aconseguit crear ART a partir de cargols, peces de bicicleta i de tot tipus de ferralla que busca i troba remenant per mercadillos, encants, trasters o amics que li porten a l'estudi.
Edouard Martinet crea escultures d'insectes, peixos i llagostes. Interessat des de petit pels insectes, gràcies a un professor que tenia que era entomòleg i que va organitzar un club de natura entre els alumnes on els alumnes caçaven, estudiaven i dibuixaven els insectes. Això explica el nivell de realisme i precisió a que arriba. Semblen talment vius!
Creada el Juliol del 2013, DAYA Cervelló és una entitat sense ànim de lucre legalment constituïda i integrada per voluntaris i cuidadors del refugi que coneixen i acompanyen als animals des de fa molts anys.
El Santuari Cervelló acull animals per adopció, però sobretot gossos i gats vells, que ja no tenen gaires opcions de ser adoptats i que mereixen estar a gust i ser estimats el temps que els queda.
Visita el web o la seva pàgina de Facebook, llegeix amb atenció la feina que fan i si creus que mereixen un mínim d'agraïment, fes-los una donació d'1€ al mes amb el seu teaming. Per suposat qualsevol tipus d'ajut serà benvingut: donant material o aliment, fent-te voluntari, ajudant al manteniment de les instal·lacions (especialment ara que comença el fred), adoptant un animal o fent-te soci.
Crec que és el Teaming és una aportació simbòlica molt assumible per a la majoria de nosaltres. Difondre i fer conèixer el projecte entre els amics i coneguts és gratuït.
Fer molt poc, pot marcar la diferència, perquè junts podem fer grans coses.
Amb aquest butlletí setmanal m'agradaria que, poc a poc m'anessis coneixent, perquè el meu desig és que aquest blog sigui proper, petit i viu. Envia'm els teus suggeriments, idees, consells, crítiques, preguntes, el que sigui… estaré encantada de respondre't.
Entre totes farem que aquest projecte sigui més interessant cada dia.
Que tinguis molt bon final de setmana i fins dimecres vinent!
Mercè Benavent - La Picaflor Creativa
Guardar
