FITXA TÈCNICA exemple (I)

 

Desprès del post anterior: "Zona zero: Com fer una FITXA TÈCNICA? ja saps  per a que serveix i què significa cada un dels camps a reomplir. Aquí tens un exemple pràctic, la fitxa de la meva darrera adquisició, una licorera Napoleó III que ens farà de conillet d'índies.

 

Veurem tot el seu viatge des de l'examen organolèptic fins a les fotos finals, passant per cada una de les etapes de la seva restauració i ja aviso que serà un bon passeig perquè la nena té una mica de tot. Se m'ha acudit dir-li Cosette,. T'agrada? ;)

 

En el moment d'escriure aquest post la peça no està ni començada, pel que no puc saber que em trobaré durant el procés ni quin serà el resultat exacte. Tinc moltes ganes de viure amb tu la seva recuperació, ja podeu apostar a que es transformarà en una preciositat de peça en plena forma!.  

 

FITXA TÈCNICA:

 

Tipologia: Licorera, caixa per al transport d'un joc d’ampolles de licors i copes.

 

Una de les característiques d'aquestes licoreres és que en obrir-se quedava exposat completament l'interior de la caixa i el seu contingut (per aquest motiu s'ha xapat també l'interior amb una fusta tan valuosa com el palissandre, ja que l'habitual hagués estat cuidar menys l'interior de la caixa que l'exterior.

 

Normalment el frontal estava unit a la tapa per dues frontisses, i en obrir-la, pujava amb ella i quedava plegat mostrant la seva decoració més treballada. Els laterals també eren practicables i podien obrir-se 90º cap enfora amb frontisses, deixant el contingut de la licorera completament exposat.

 

 

Altres exemples de licoreres Napoleó III, en estat òptim de conservació i contenint el joc d'ampolles i copes original. Clica sobre les imatges per fer-les grans.

 

 

Hem de fer notar que aquestes caixes  no són objectes decoratius per si mateixos, sinó que tenien com a funció principal protegir i transportar durant els viatges en carrossa el seu contingut, que eren valuosíssims jocs d'ampolles i copes de vidre fi, tallats, gravats, a l'àcid, tallat amb puntes de diamant, daurades amb or fi... la invenció i el refinament no tenien límits per a aquestes obres de manufactura de Sèvres, Baccarat o Saint Louis.

 

Per suposat que les caixes també eren fetes amb materials i tècniques valuoses com correspon a la seva funció de representació, és a dir que, que volien mostrar l'estatus econòmic i social del seu propietari. Pensa que la caixa per fora era el que veien la majoria de la gent, quan els lacais carregaven o descarregaven la carrossa.

 

 

Materials: Fusta blanca a determinar, xapa de palissandre i llautó

Sistemes de construcció: No visibles. La xapa cobreix la estructura per dins i per fora.

Tècniques decoratives: Marqueteria o incrustació

Datació: Darrer ¼ s.XIX

Procedència: França

Estat de conservació: Bastant dolent. Ha patit una intervenció molt desafortunada

Mides: 32x24x26'5cm

Estil: Napoleó III

 

 

Descripció:

 

Caixa rectangular sobre 4 potetes tornejades en forma de ceba. El frontal s'ha després i podem veure restes de cola els laterals en contacte amb la base i els laterals (parlarem més endavant que aquesta no és la seva col·locació original)

 

Estructura de fusta clara (a determinar), xapada tant a l'interior com a l'exterior amb xapa de palissandre. La tapa i el frontal presenten marqueteria metàl·lica de llautó i nacre: un centre decoratiu simètric amb volutes, flors i petits cercles de nacre. A la tapa, una cartel·la plaqueta central, que havia d'acollir les inicials del seu propietari.

 

 

 

 

Diagnòstic / Patologies:

 

Tota la caixa presenta un pèssim estat de conservació i molta brutícia general, possiblement per un emmagatzematge pèssim.

 

En aquesta peça de seguida destaquen vàries incoherències:

 

- El frontal que s'ha desencolat no segueix la estructura habitual de cues d'orenella per a caixes, sinó una simple motllureta que evita que es desplaci lateralment. Aquest no és un sistema constructiu, sinó de recolzament.

- En els laterals veiem la junta de la porteta lateral i fins i tot endevinem les frontisses, pel que tot i no poder-se moure, veiem clar que no és el lateral d'una caixa normal.

- A la tapa caiguda, podem veure a la part superior el rebaix d'unes antigues frontisses, les mateixes que trobem a la part interior de la tapa.

 

Si tenim en compte la manera en que aquesta tipologia acostuma a obrir-se, ens queda clar que en algun moment de la seva història, es va considerar més útil que la caixa obrís només per dalt, així que van encolar els laterals i el frontal de manera que formessin un cos unit i una tapa superior abatible.

 

Els laterals practicables van ser encolats sense ni tan sols retirar les frontisses metàl·liques, que podem veure encara sobresortint en els laterals. I el frontal va ser descollat de la tapa, se li va desmuntar el pany (que juntament amb la clau donem per perdut) i encolat sense miraments a la base i als laterals prèviament fixats.

 

Pèrdua de bona part dels seus ferratges: pany i clau, frontisses tapa-frontal, subjeccions tapa-cos. Veiem uns forats en el frontal i ala mateixa alçada a la tapa, possiblement corresponen a uns cancans per a posar una tanca.

 

Petites pèrdues de la xapa a la zona de frontisses, varis petits aixecaments de la xapa de palissandre i d'algunes puntes dels filets de llautó. Pèrdua de 4 de les peces de marqueteria que formen el disseny superior de la tapa i d'un dels petits cercles de nacre.

 

Decoloració a taques en la xapa de fusta de la tapa. Enfosquiment natural general del llautó i alguna taca puntual.

 

En general el vernís està degradat per enfosquiment de la goma laca original, i en el interior sembla protegit per un vernís diferent, més dur i més brillant, possiblement sintètic, el que indicaria una intervenció posterior.

 

Properament: la Proposta de Conservació-Restauració-Customització.

 

 

 

Fonts:

La Gazete Drouot:
-
 Marseille Antiquites

 

 

 

Please reload

  • Facebook icono social
  • Icono social Pinterest
  • Negro Twitter Icono
  • Icono social Instagram
Please reload

Please reload

Please reload